jueves, 13 de febrero de 2014

Finalment, nomes vull dir que abans de les festes dels pobles hi ha molta feina, no es nomes el dia abans de les festes anar a culcar al cavall, sino que hi ha molts de dies, hi ha gent que els lloga, pero hi ha gent que te el seu propi cavall, i si es propi es te que treure casi cada dia (per no dir cada dia), sigui estiu ho sigui hivern. 


Tambe es poden compir els somnis...


A les festes de la Mare de Déu de Gràcia, quan els cavalls i caixers van cap a l'ermita, pasen pel cos, i els caixes atraquen els cavalls a les finestres de les cases on hi ha gen gran, persones discapacitades, etc. que no poden sortir de casa.


El tambor i el fabiol

El tambor i el fabiol, formen part de les festes tradicionals de tots els pobles, concretament en les colcades, en què el fabioler és l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada a l’hora dels replecs o a l’hora de començar alguns actes.

El fabiol de dos forats
El fabiol de Ciutadella és un petit instrument fet amb un tub de canya de devers 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems.

El fabiol de set forats
Pel que fa al fabiol utilitzat als altres pobles, té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més gran que el de Ciutadella, i té set forats melòdics.

El tambor
Pel que fa al tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí.



martes, 11 de febrero de 2014

Ornaments dels cavalls

Els ornaments que duen els cavalls són la buldrafa, flocs i per enramar la coa i la cabeçada, el pitral i un estel al front.
La buldrafa, els flocs, l'estel, la guindola, les espolaines i el fuet: 


Els pitrals:

La missa de Caixers

 Missa de Caixers que, oficiada pel caixer capellà, se celebra al migdia del dia del sant a l’església parroquial de cada poble, o bé a la Catedral en el cas de Ciutadella i a Santa Maria en el cas de Maó.


A Ciutadella, la Missa de Caixers té lloc després del caragol de Santa Clara, per acabar els actes del matí del dia de Sant Joan; i posteriorment, caixers i cavallers, es dirigeixen a cal caixer capellà on aquest els ofereix una beguda.
A la resta de festa patronals la Missa de Caixers es fa abans o després del Jaleo del dia de la festa i durant aquest acte els cavallers, com ja van fer a les Completes el dia anterior, també reparteixen l'aigua-ros; cerimònia que repeteixen al capvespre els caixers més joves per totes les cases del poble.

En tots els casos, els membres de la colcada van a peu a la Missa de Caixers i entren a l’església per ordre de major a menor, acompanyats sempre per les cançons populars que sona la Banda de Música de cada poble i per tota la gernació que vol compartir amb ells aquest acte tan emotiu.











Les corregudes

Les corregudes es feien al cos, en un lloc pla, recte on els cavalls amb els genets. 
Les corregudes van ser un dels actes cívics més atractius de les festes menorquines fins a començament del segle XX.