Finalment, nomes vull dir que abans de les festes dels pobles hi ha molta feina, no es nomes el dia abans de les festes anar a culcar al cavall, sino que hi ha molts de dies, hi ha gent que els lloga, pero hi ha gent que te el seu propi cavall, i si es propi es te que treure casi cada dia (per no dir cada dia), sigui estiu ho sigui hivern. 

Tambe es poden compir els somnis...

A les festes de la Mare de Déu de Gràcia, quan els cavalls i caixers van cap a l'ermita, pasen pel cos, i els caixes atraquen els cavalls a les finestres de les cases on hi ha gen gran, persones discapacitades, etc. que no poden sortir de casa.

El tambor i el fabiol

El tambor i el fabiol, formen part de les festes tradicionals de tots els pobles, concretament en les colcades, en què el fabioler és l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada a l’hora dels replecs o a l’hora de començar alguns actes.

El fabiol de dos forats

El fabiol de Ciutadella és un petit instrument fet amb un tub de canya de devers 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems.

El fabiol de set forats

Pel que fa al fabiol utilitzat als altres pobles, té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més gran que el de Ciutadella, i té set forats melòdics.

El tambor

Pel que fa al tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí.

Ornaments dels cavalls

Els ornaments que duen els cavalls són la buldrafa, flocs i per enramar la coa i la cabeçada, el pitral i un estel al front.
La buldrafa, els flocs, l'estel, la guindola, les espolaines i el fuet: 

Els pitrals:

La missa de Caixers

 Missa de Caixers que, oficiada pel caixer capellà, se celebra al migdia del dia del sant a l’església parroquial de cada poble, o bé a la Catedral en el cas de Ciutadella i a Santa Maria en el cas de Maó.

A Ciutadella, la Missa de Caixers té lloc després del caragol de Santa Clara, per acabar els actes del matí del dia de Sant Joan; i posteriorment, caixers i cavallers, es dirigeixen a cal caixer capellà on aquest els ofereix una beguda.

A la resta de festa patronals la Missa de Caixers es fa abans o després del Jaleo del dia de la festa i durant aquest acte els cavallers, com ja van fer a les Completes el dia anterior, també reparteixen l'aigua-ros; cerimònia que repeteixen al capvespre els caixers més joves per totes les cases del poble.

En tots els casos, els membres de la colcada van a peu a la Missa de Caixers i entren a l’església per ordre de major a menor, acompanyats sempre per les cançons populars que sona la Banda de Música de cada poble i per tota la gernació que vol compartir amb ells aquest acte tan emotiu.

Les corregudes

Les corregudes es feien al cos, en un lloc pla, recte on els cavalls amb els genets. 
Les corregudes van ser un dels actes cívics més atractius de les festes menorquines fins a començament del segle XX. 

Jocs des Pla

Els Jocs des Pla, són una sèrie de jocs de provatures que tenen el seu origen en les justes i els torneigs medievals. Es duen a terme el dia de Sant Joan a la culàrsega del port de Ciutadella, en una esplanada coneguda amb el nom des Pla, i se’n fan dues tandes: una al matí, en la qual es fa un assaig d’algunes de les proves, i l’altra al capvespre, quan ja es fan les proves pròpiament dites.
L’ensortilla. En aquest joc el cavaller ha d’encertar una anella (anomenada ensortilla), penjada d’un fil, amb una llança de fusta que rep el nom d’asta.

Les carotes. És un combat entre dos cavallers que corren junts al galop, un dels quals porta una mena d’escut de fusta ovalat (carota) i l’altre un gerret de fang (lladriola) que subjecta ficant els dits per l’obertura o bé agafant-lo amb tota la mà i amb el qual ha d’intentar rompre la carota.

Córrer abraçats. Aquest joc normalment el fan dos cavallers emparentats (pare i fill, germans…) que surten junts al galop i han d’aconseguir abraçar-se i besar-se a la galta.

El jaleo

L’origen del Jaleo, que actualment és l’acte central de la majoria de les festes patronals de l’illa, a excepció de les de Sant Joan de Ciutadella,

A Ciutadella, el Jaleo se sona durant la segona volta del Caragol des Born, després que el caixer senyor hagi fet la seva entrada a la plaça al galop, i en la segona volta del Caragol des Pla; i és el moment en què la gernació fa botar els cavalls amb més exaltació.

A la resta de festes patronals, però, a partir de llavors, els cavalls surten d’un en un a les places i els seus genets els conviden a fer-los ballar al so de la música durant les tres passades que hi fan. Aquest acte, que ha esdevingut l’acte central de les festes, es coneix des d’aleshores amb el nom de Jaleo, i és un dels espectacles més vistosos de la festa gràcies a la destresa dels caixers i cavallers de tota l’illa.

L’acte del Jaleo sol finalitzar amb el lliurament de la canya verda i la cullera, que antigament era el premi donat als guanyadors de les corregudes celebrades al cós i que avui es dóna als caixers i cavallers com a mostra d’agraïment per haver participat en la colcada de la festa de torn.

Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Festes de Sant Joan

Els caregols

Quan la colcada, amb les seves cavalcadures, es desplaçava d’un lloc a un altre per desenvolupar els diferents actes lúdics i religiosos que conformaven les festes patronals, passejaven per diferents carrers del poble determinats pel costum, establint així una sèrie de circuits en què tota la colcada feia tres passades o voltes, la qual cosa donà origen als anomenats caragols.

A Ciutadella, durant les festes de Sant Joan, es fan caragols as Born, as Pla (abans i després dels Jocs des Pla), a ses Voltes i a Santa Clara. En tots els casos es fan tres passades o voltes al circuit establert per costum, tot i que de vegades el caixer senyor pot decidir fer una volta de més (si hi ha molta animació) o de menys (quan els actes s’han endarrerit excessivament). Antigament a ses Voltes, en comptes de caragol, feien les corregudes a sa plaça; però avui dia, arran de l’evolució de la festa, aquest acte s’ha convertit més en un caragol.

A la resta de municipis de l’illa la colcada també feia caragols abans d’assistir a Completes i a la Missa de Caixers; però a partir de la introducció de la música a les festes, quan els cavalls passaven per la plaça s’espantaven i la gent, animada per la peça que es va fer més popular, començà a fer-los fer bots i cabrioles, la qual cosa va donar lloc a la introducció d’un nou acte a les festes patronals: el Jaleo, que amb el temps ha esdevingut, tret del cas de Ciutadella, l’acte principal de la festa.

     

La junta de caixers.

Junta de Caixers, és el grup de persones responsables del bon funcionament de la festa i està formada pels representants de l’antiga societat illenca.
La Junta de Caixers de Ciutadella segueix l’estructura dels antics estaments medievals. 

· El caixer senyor. Presideix la festa i és escollit per la Junta de Nobles entre els membres d’una de les famílies de tradició nobiliària de la ciutat. Té al seu càrrec el bon funcionament de la festa.

· El caixer capellà. Representa l’estament religiós i és un clergue, natural o resident a Ciutadella, proposat per l’autoritat eclesiàstica. Presideix les Completes a l’ermita de Sant Joan i la Missa de Caixers. En el llenguatge popular se’l coneix amb el nom de “sa capellana”.

· El caixer casat. Representa l’estament menestral. Ha d'estar casat i exercir un ofici manual tradicional, com ferrer, fuster, sabater, etc. És el responsable de la bandera quan no la duu el caixer fadrí.

· El caixer fadrí. Aquest és un càrrec altern, ja que cada bienni canvia la seva procedència: un bienni és menestral i un altre és pagès. Ha de ser fadrí i és qui porta la bandera de Sant Joan.

· Els dos caixers pagesos. Han de ser pagesos d'un lloc del caixer senyor, un de la zona nord del terme municipal (caixer pagès de tramuntana) i un altre de la zona sud (caixer pagès de migjorn). Els correspon vigilar el comportament dels membres de la colcada; a més, un cada any del bienni, aporten el be per a la festa.

Les juntes de caixers de la resta de municipis de l’illa tenen una composició lleugerament diferent, ja que no conserven el caràcter estamental medieval que s’ha mantingut dins la festa de Sant Joan.

Les diferències més destacades són que l’autoritat no recau en un membre de la noblesa, que el nomenament es fa per un any i que tots els càrrecs, excepte el de caixer capellà, poden ser ocupats per dones, cosa que no és possible en el cas de Ciutadella. 

· El caixer batle. És un membre de l’ajuntament (el batle o un regidor) i representa el poder civil. En ell recau l’autoritat de la colcada i va proveït amb la simbòlica vara d’alcalde.

· El caixer capellà o capellana. És el representant de l’Església i normalment és el rector de la parròquia o un clergue de la Diòcesi proposat per aquest per substituir-lo i nomenat posteriorment pel caixer batle.

· El caixer casat o menestral. Representa els artesans i ha de ser casat. Dins la comitiva, va just abans de les autoritats.

· El caixer fadrí o sobreposat. És l’encarregat de dur la bandera de les festes i és proposat, com el caixer casat, pel caixer batle.

· El caixer pagès. És el representant de la pagesia i ha de ser un pagès d’un lloc del terme municipal. Acompanya el caixer sobreposat i té cura del replec de tos els cavallers fins que la comitiva va a recollir el caixer casat, el caixer batle i la capellana.

La culcada

L’ordre de la colcada, que ve establert als diferents protocols de la festa, és el següent:

L’encapçala sempre el fabioler, que va muntat en un ase, popularment conegut com “sa somereta” i indica el recorregut amb el so del tambor i el fabiol. A partir d'aquí  l’ordre de la colcada i els requisits per formar-ne part són diferents segons si parlam de les festes de Sant Joan de Ciutadella o ens referim a les festes de les altres localitats menorquines.

A Ciutadella, el fabioler va seguit del caixer fadrí amb la bandera, el caixer casat i la resta de genets o cavallers, ordenats de menor a major. Els cavallers han de ser homes i han de treballar al camp, ja que no s’admet la participació de la dona en la Colcada. Tanquen la comitiva, per aquest ordre, el caixer senyor i sa capellana.

Les colcades de les altres festes també van encapçalades pel fabioler, seguit del caixer fadrí i del caixer pagès, encarregats de fer el replec de la resta de cavallers, que es van col·locant igualment de menor a major; i finalment s’incorporen a la comitiva el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle, que és qui presideix les festes. En aquest cas els cavallers que participin en la colcada poden ser homes o dones que visquin i treballin al camp o al poble, sense límit de nombre, amb l’únic requisit que acceptin els protocols i el reglament intern de comportament dels caixers i sense cap tipus de distinció de sexe, religió, raça o opinió.

 

Caixer fadrí de Ciutadella.                                                                             

 Caixera fadrina de Sant Lluís.

Faig aquest bloc per la assignatura d'informàtica.
El tema del meu bloc són les festes de Menorca.